Trobo més complicat no tant adonar-se que la tendència dels actes i els discursos majoritaris poden ser força (o del tot) errats, sinó més aviat el fet d’oposar-hi resistència de manera activa i oberta. Una vegada un company d’estudis, es va queixar que el fessin anar a fer totes les “rondes” d’higiene amb el personal auxiliar. La resposta que va obtenir va ser: “aquí som un equip i tots fem de tot”. Us puc assegurar que jo no hi vaig veure mai cap professional de la medicina fent rondes en aquella institució, ni tampoc cap tècnic(a) de laboratori ni ningú d’administració o el personal de bugaderia en hores “mortes”. Suposo que tot continua igual, però aquella opinió la compartiem la resta d’estudiants. El pensament crític sense expressió ni acció que l’acompanyin, és gairebé com recollir aigua amb un sedàs.