El Practicum 4 el vaig fer el curs passat i vull relacionar aquesta habilitat amb aquell moment i tot allò que va venir després. Feia temps que arrossegava malestar pel funcionament de l’entorn sanitari. Saber que no tinc prou coneixements per ajudar sense posar en perill la seguretat de les persones ateses m’estressa molt. Sobretot quan visc situacions que interpreto com a injustes tant cap a mi com cap als altres. Si domines un àmbit, pots parlar i actuar amb propietat, però no és el cas, i això va acabar creant una visió d’indefensió d’un món on les persones patien i jo no hi podia fer res. A més m’envahía un sentiment de culpabilitat relacionat amb totes les vegades que he callat per por que em suspenguin. Sembla el món a l’inrevés: m’hauria de sentir útil i vaig acabar sentint-me egoïsta, gairebé com una mena de traidora. Fora dels estudis també vivia una situació complicada i alguna cosa havia de deixar anar altrament m’hauria posat malalta. A l’inici ho vaig viure com una derrota, jo que sempre m’havia vist tan forta “la-que-ho-supera-tot” fugia amb la cua entre les cames. Què hauria de dir ara? passat ressentit, present preocupat i futur amb por? no ho sé, encara estic decebuda amb mi mateixa, de vegades m’enfado per no haver estat forta i alhora contenta de tornar a intentar-ho, perquè tot i que em costa experimentar-ho així, sé que és fortalesa. Si cal m’ho repetiré tres vegades cada matí: sóc forta, sóc forta i sóc superforta! quina manca d’estil utilitzar tantes vegades la mateixa paraula oi? potser m’hauria de relaxar una mica i llevar-me dient: si no és avui, serà demà i sinó ja trobarem coses maques!
